Demà 12 d'octubre és commemora el dia de la Hispanidad coincidint amb l'aniversari de l'arribada (que no descobriment) de Colon al continent americà. I amb aquesta excusa demà els tanqs ocuparàn el lloc dels cotxes, els avions de combat sobrevolaràn els carrers i el Carlanga i la de la peineta (potser acompanyats de "nuestro hijo Felipe" i senyora) presidiràn els actes plens de "orgullo y satisfacción".Amb la mateixa excusa els seguidors de Francisco Franco (Rajoy inclós) estàn empenyats en convertir-ho en el dia de la Patria espanyola i han convocat manifestacions en defensa de la unitat d'España i en defensa de la Bandera. I aprofitant que el Pisuerga pasa per Valladolid alguns estan convidant als asistents a cremar fotos de Carod Rovira en resposta a la crema de fotos del Carlanga per part de col.lectius antimonàrquics catalans.
I sabeu que? Estic d'acord amb tots ells. Jo cremaria tot el que tingués a mà que fes pinta de ranci: fotos dels Gorrons, fotos dels polítics, toros d'Osborne, burros catalàns, banderas españolas amb o sense pollastre, senyeres amb o sensa estel, ikurriñas i ja posats las desfilades militars.
Així potser fem net i, una vegada desapareguts els símbols, podem parlar dels veritables problemes dels ciutadans sense que ningú ens vulgui enredar amb conceptes tant buits de significat a l'Europa del segle XXI com patria o bandera.
Fa anys El Ultimo de la Fila cantava molt encertadament: "Mi patria en mis zapatos, mis manos son mi ejército". I jo algú va afegir: "A casa meva la única bandera que oneja és la roba estesa"
_
2 comentarios:
SI tot a la foguera que be l'hivern.
A mí la definición de patria que me gusta es la de Bolaño. "Mi única patria son mis dos hijos. Y tal vez, pero en segundo plano, algunos instantes, algunas calles, algunos rostros o escenas o libros que están dentro de mí y que algún día olvidaré, que es lo mejor que uno puede hacer con la patria"
Publicar un comentario